”Vaig tornar la nit de Nadal. El 25 de desembre vaig arribar a casa amb una gran experiència a les butxaques. Em sentia molt feliç de trobar-me a casa de nou amb tota la meva gent, ben vestits, preparats per sopar. Aquesta vegada el meu avi ja no hi era. Vam seure tots a taula i vaig ser conscient aleshores, després d'un viatge tan llarg de tornada, de tot el que vaig viure, i em vaig posar trista.
Al principi d'aquest curs me'n vaig anar a l'illa de Còrsega per tres mesos. Ja era la segona vegada que m'escapava a França, però aquesta vegada tenia la llengua francesa més apresa. A la gent li estranyava que marxés a fer les pràctiques de disseny gràfic a Còrsega.
Sovint pensem que allò interessant passa només a les grans ciutats. Jo també ho veia així, però me'n vaig anar sense pensar-m'ho, ja m'ho trobaria en el moment, el que fos que hagués de passar.
Vaig començar a treballar al Fab Lab pràcticament el primer dia d'haver arribat. Em trobava, doncs, a Corte, el poble on viuria a partir d'aleshores, i dic poble perquè, pel que fa a mi, Corte té aspecte de poble i la gent que hi habita es comporta com es comporta la gent de poble. Tanmateix, Corte és la ciutat dels estudiants a Còrsega, és on hi ha totes les universitats. Estava doncs, al rovell de l’ou: una ciutat envoltada d'unes muntanyes espectaculars, de pocs habitants i plena d’ estudiants. Aquest fet em va permetre socialitzar-me de seguida. La ciutat te la feies teva de seguida i sempre ens trobàvem els mateixos en unbar musical, els dimarts i dijous a la nit.
Al lloc on treballava, Fab Lab, cada mes hi tenien estudiants de pràctiques. És un sistema molt utilitzat a França. Un Fab Lab és una mena de taller de fabricació digital on la gent pot dur a terme producció d'objectes físics a escala personal o local, l'impactant és la seva forta vinculació amb la societat més que amb la indústria. Almenys on era jo, el Fab Lab tenia una funció molt activa per al poble; organitzaven sovint esdeveniments i hi participava gent de totes les edats i de tota mena. D'alguna manera hi havia una espècie de vincle col·lectiu i molt únic en l'ambient. Allà tot passava molt lentament i se li donava valor a la quotidianitat, al dia a dia.
Recordo estar molt nerviosa el primer dia quan vaig conèixer la Vannina en persona: una dona espectacular i molt culta. Era la directora del Fab Lab. Hi havia molta familiaritat en l'equip de treball, uns 6 en total, i això ho feia molt agradable. Tot i això, vaig comunicar-me molt poc fins passat el primer mes, estava molt fora de la meva zona de confort.
Cap al final de l'experiència, jo era molt diferent de la Maria del primer dia. En tres mesos, vaig crear- me un grup d'amigues alemanyes molt interessants amb les que em comunicava en franceès fluid i amb les quals vaig poder visitar gran part de l'illa, que era preciosa.
Vaig dur a terme la feina de les pràctiques a una alçada que mai hagués imaginat i també vaig poder aprofitar les màquines del taller, com la làser, per a realitzar els meus propis projectes, i per altre banda, finalment, vaig aconseguir relacionar-me amb la gent de Fab Lab fins al punt de fer amistats fortes. M'havia creat una vida en aquell lloc tant petit sense adonar-me'n, vaig fer-me el poble de Corte molt meu.
Doncs és clar, fer-te a la idea de tot això, just a l'arribar casa, quan en veritat feia només unes hores que era allà, a l'illa... doncs tot plegat era una mica massa... jajaja! Però és realment molt recomanable sempre que es pugui, anar-te'n d'Erasmus. Quan arribes a una ciutat on ningú et coneix, la teva vida es torna un full en blanc, i aquesta, és una sensació indescriptible!”