El passat 1 d’abril, l’EAD va rebre la visita de Nadine Feghaly, il·lustradora, artista visual i artivista libanesa resident a Barcelona. La seva presència s’emmarcava dins la 15a edició del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, i l’activitat va comptar amb la participació de l’alumnat dels Cicles Superiors i part del professorat.
La il·lustradora es defineix també com a artivista, un concepte que fusiona els mots artista i activista, i que fa referència a l’ús de l’art com a eina de denúncia, reflexió i transformació social. Durant la xerrada, va compartir el seu recorregut vital i creatiu, profundament marcat per l’experiència de créixer en un país en guerra i per una necessitat interior d’expressar emocions a través del dibuix i el color.
Ens va explicar que va començar a il·lustrar l’any 2006, en plena guerra al Líban, i que el dibuix es va convertir en la seva salvació. El seu art sorgeix del dolor, però també de l’esperança i del desig de transformar el món. Per a ella, l’art és un espai de resiliència, i així ens ho va transmetre amb sinceritat i sensibilitat al llarg de la presentació.
Mentre compartia la seva experiència, ens va mostrar moltes de les seves il·lustracions, que aborden temes com el feminisme, la justícia social, l’ecofeminisme, els drets dels animals o el canvi climàtic. Els seus treballs, amb línies delicades i colors vius, transmeten aquesta sensibilitat envers els temes que la mouen a crear, amb un to oníric i poètic.
Una part de la seva obra la desenvolupa en format street art, ja que creu que, per ser una eina poderosa de denúncia i motor de canvis socials, l’art ha de ser accessible a tothom. Entén l’acte de crear com una forma de resistència i de compromís actiu amb la societat.
Ens va parlar de la seva formació en il·lustració infantil a Barcelona, de la feina com a il·lustradora professional i del seu alter ego artístic, Viola’, un personatge que serveix de pont entre la Nadine real i el món poètic i reivindicatiu de les seves obres.
La força i la sinceritat del seu discurs van generar preguntes i reflexions entre l’alumnat, que van servir per introduir conceptes com l’artteràpia o l’ecofeminisme, obrint nous horitzons conceptuals i reflexions sobre la il·lustració com a espai de sanació i de resiliència visual.
Ens va fer evident la responsabilitat que sent com a artista compromesa amb les realitats que l’envolten. La seva experiència posa de manifest com l’art pot contribuir a visibilitzar injustícies i a qüestionar normes establertes. Aquesta dimensió crítica i, alhora, emotiva de la seva obra va connectar amb l’alumnat, que va poder veure com l’expressió visual pot anar més enllà de l’estètica per convertir-se en una eina d’incidència social.
Una visita que ens recorda que la il·lustració pot ser molt més que estètica: pot ser una eina per generar consciència, impulsar l’acció i posar en qüestió les desigualtats arrelades a la nostra societat.
Moltes gràcies, Nadine, per la teva generositat!
